La dita diu que "el Camí de Santiago comença a casa de cadascú”. Així va ser en el seu origen i així hauria de ser. És per això que no hi ha un camí, sinó molts camins, tot i que el més reconegut ha estat el camí francès que des de Roncesvalles o Somport conduïa els pelegrins de mitja Europa cap a Santiago, i va ser el primer en senyalitzar-se amb les fletxes grogues. A partir d’aleshores les diferents associacions “peregrines” van començar a adequar diferents rutes que enllacessin amb la ruta principal a la vegada que recuperaven antics camins i vies històriques de pelegrinatge. En el cas de Catalunya els camins principals surten de Tortosa (“camí de l’Ebre”) i de Montserrat (“camí de Sant Jaume”). Amb aquest últim podem enllaçar directament des de la nostra ciutat, ja que seguint el camí romeu de Terrassa a Montserrat la ruta està senyalitzada com a camí de Santiago. La primera fletxa groga es pot trobar a la rotonda de la cruïlla del pg. 22 de juliol amb carrer Sant Marc (Pont de Vacarisses).
Fer-ho des de Terrassa també dóna la possibilitat de gaudir d’un itinerari més desconegut i menys massificat, problema que afecta durant els mesos d’estiu al camí de Roncesvalles i especialment a l’últim tram a Galícia (on sembla la Rambla). Tot aquest tram -fins arribar a la unió a Puente la Reina amb el camí principal- és més senzill quant a serveis però està lliure del mercantilisme i permet gaudir amb més autenticitat de l’experiència.
Fer-ho des de Terrassa també dóna la possibilitat de gaudir d’un itinerari més desconegut i menys massificat, problema que afecta durant els mesos d’estiu al camí de Roncesvalles i especialment a l’últim tram a Galícia (on sembla la Rambla). Tot aquest tram -fins arribar a la unió a Puente la Reina amb el camí principal- és més senzill quant a serveis però està lliure del mercantilisme i permet gaudir amb més autenticitat de l’experiència.
La variant septentrional del Camí Català s’inicia a l’estació de RENFE de Tàrrega per travessar les terres de Ponent i la província d'Osca, en busca d'un lloc tan mític com és l'espectacular monestir de San Juan de la Peña on hom creu que hi va estar conservat el Sant Grial. Trobem alberg o acolliment a llocs com Linyola, Tamarite de Litera i Pertusa. El Camí s'endinsa entre fruiters i terres de conreu o pastura cap els boscos del pre-Pirineu; contempla castells templaris com el de Monzón o el fortificat més antic de la península com és el de Loarre, així com la col·legiata de Bolea on podem contemplar un Sant Jaume pelegrí al seu imponent retaule de l'Altar Major. I culmina al monestir enclavat a la roca de San Juan de la Peña on es pot gaudir d'un dels millors claustres romànics de món. Tot i la duresa del seu tram final i que passa per llogarets petits i amb pocs serveis, té l'avantatge que connecta amb un Camí amb bona infraestructura (en aquest cas l'Aragonès) molt abans que si optem per la variant de Lleida i Zaragoza. El paisatge en general resulta més amable que la variant per Saragossa que ha d’atravessar durant uns quants dies el desert de Monegros i altres zones més estepàries. Camí solitari però on ningú s'estranya de veure passar pelegrins cap a Compostel.la.
![]() |
De Salesians Terrassa - Camino de Santiago |
Finalment fer-ho des de Terrassa, tot i que obliga a fer-ho per parts, ens permet fer l’entrenament necessari per afrontar el llarg tram final de 800 kms. Si es comencés per un lloc clàssic com Roncesvalles o Somport, caldria fer la preparació prèvia fent excursions i sortides habituals. Per què no aprofitar doncs aquesta necessitat i endinsar-nos ja des de principi en l’ambient del camí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada